ACONITUM, (ACÒNIT)

 

Aconitum (acònit) és un gènero de plantes fanerógama de la família Ranunculaceae. L'espècie tipo és l'acònit comú (Aconitum napellus), a voltes cridat simplement acònit. Comprén 948 espècies descrites i d'estes, solament 331 acceptades.

Descripció

Este gènero de plantes perennes herbàcees és nativa de zones montanyoses de l'hemisferi nort. Les seues fulles verdes obscures tenen estípules; són palmejades o palmejades lobulades en 5 a 7 segments. Cada segment següent és trilobulat en vores serrades. Les fulles es disponen en espiral o alternades, les inferiors són llargament peciolades.

Són plantes ornamentals, els brots són erectes, alts, coronats per arracades de llargues flors zigomorfes blaves, purpúrees, blanques, grogues o roses, en numerosos estams. Es distinguixen per tindre u dels cinc sépals (el posterior), cridat galea, en forma d'elm cilíndric. Té 2 a 10 pétals, en forma de nectarins.

És una planta verinosa ya que conté aconitina, u dels alcaloides més actius i tòxics. L'us d'esta planta és perillós i es coneixen casos en els que el verí fa efecte al contacte en la pell. És recomanable deprendre a reconéixer-la.​ Es considera la planta més tòxica d'Europa.

Composició química

Conté alcaloides diterpénicos, que en la raïl oscilen del 0.5 a l'1.5%, dels que el principal, és l'aconitina, aixina com aconina, napelina, neolina, hipaconitina, traces de efedrina i esparteïna, els glucòsits flavònics luteolina i apigenina; glúcits com l'almidó (40-50%); pròtits, 10%; matèries minerals, 4%, àcits orgànics com l'àcit aconític, àcit màlic, etc.

En els tubèrculs, l'aconitina supon fins a un 85% de la totalitat dels seus alcaloides.

Toxicitat

Totes les parts de les plantes del gènero Aconitum poden contindre alcaloide diterpeno, l'ingestió dels quals supon un risc per a la salut.​ Els alcaloides presents en les raïls són extremadament tòxics, pels seus potents efectes cardiotòxics i neurotòxics.

Per la seua alta toxicitat, l'Organisació Mundial de la Salut (WHO) i l'Agència Europea del Medicament (EMEA) no recomanen el seu us per al tractament de cap dolència.[cita requerida]

L'acònit supon una font amagada d'enverinament en infusions d'herbes no tòxiques, contaminades en les seues raïls.​

En Àsia, a on es considera que l'acònit posseïx efectes beneficiosos per a la salut, es produïxen enverinaments greus i inclús mortals, com a conseqüència de l'utilisació de les raïls en la preparació de sopes i menjars.

Taxonomia

El gènero fon descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 532. 1753.7​ L'espècie tipo és: Aconitum napellus.

Etimologia

Aconitum és el nom genèric, i deriva del grec antic akòniton (=planta verinosa). De fet, la planta és coneguda per la seua alta toxicitat des de l'antiguetat homèrica. Este nom provablement indicava una planta verinosa endèmica l'hàbitat de la qual era comuna entre les roques escarpades en algunes zones de Grècia. Hi ha dos raïls que s'atribuïxen al seu nom: akone (=pedra), en referència al seu hàbitat; i koné (=matar), òbviament fent referència a la seua toxicitat. També va ser utilisat com un símbol negatiu (maldicció o venjança) en la mitologia dels pobles mediterràneus. Segons atres fonts (Plinio el Vell8​), el nom Aconitum es deriva d'un antic port en la Mar Negra, cridat Aconis. El nom científic actualment acceptat (Aconitum) fon propost per Carl von Linne, considerat el pare de la moderna classificació científica dels organismes vius, en la publicació Species Plantarum, de 1753.

Principis actius tòxics

Totes les parts de l'acònit contenen alcaloides, bases nitrogenades diterpéniques, concentrades sobretot en la raïl. L'aconitina majoritària és un diester, derivat acetilat i benzoilat d'un amino-alcohol hexacíclic norditerpénic (és dir, en C19), l'aconina. Els alcaloides minoritaris tenen una estructura perida: hipaconitina, mesaconitina, licaconitina, neopelina, napelina neolina.

L'aconitina és un dels tòxics vegetals més temibles. La dosis tòxica per al ser humà s'acosta a la dosis terapèutica (0,25 mg); la dosis letal és de 5 mg, i 2 mg provocarien grans trastorns cardíacs. Sobre la tintura d'acònit, s'estima la dosis tòxica en 5 ml. Per a la raïl, la dosis mortal es fixa en 2-4 g.

La preparació dels acònits provoca la hidròlisis de gran part dels composts natius, lo que reduïx considerablement la seua toxicitat.

Manifestacions clíniques

Els primers síntomes apareixen als 30-45 minuts de mija despuix de l'ingestió. Produïx picors en la llengua i formiguejos en la cara i les extremitats. La parestèsia evoluciona fins a una anestèsia dels estímuls nociceptius i debilitat muscular. També apareixen nàusees i bossades.

Alguns subjectes tingueren dificultats respiratòries, molts estaven hipotensos. Per l'activitat estimuladora dels canals sòdics de l'aconitina; moltes voltes, la calemia seguix normal i a voltes disminuïx.

En els casos més greus, es produïx la mort despuix d'una fibrilació ventricular, que evoluciona inexorablement, inclús despuix d'aplicar un electrodo estimulador.

Tractament

Quan l'ingestió del tòxic és recent, es practica una descontaminació digestiva: llavat d'estómec, administració de carbó actiu. L'eventual deshidratació i el desorde electrolític es corrigen en els aportes necessaris. La disrritmia ventricular impon vigilància contínua durant les primeres 24 hores. En absència d'antídot específic, l'única terapèutica eventual a aplicar és l'administració d'anti-arrítmics junt a la lidocaína, com a primera mida caldria utilisar l'amiodarona i flecainida. També s'ampren bretilium, procainamida, difenilhidantoína.

Toxicitat en atres animals

Rara toxicitat en animals per l'inaccessibilitat de la planta. Les dosis tòxiques per al cavall són de, 300-400 g de raïl fresca, per al gos, 5 g de raïl seca.

Algunes espècies acceptades

A continuació es brinda un llistat de les espècies del gènero Aconitum acceptades fins a juliol de 2014, ordenades alfabèticament. Per a cada una s'indica el nom binomial seguit de l'autor, abreviat segons les convencions i usos.